Sobirania i Progrés

L’altre dia llegia que Antoni Vives i Mireia Pujol, militants de Convergència, s’havien adherit a Sobirania i Progrés. El món convergent ràpidament els va assenyalar amb el dit acusador sota l’argument de que Sobirania i Progrés és una plataforma de l’entorn d’Esquerra. Conseqüències immediates? Vives havia de ser el numero 2 de CiU a Barcelona abans de l’adhesió a la plataforma, després de l’adhesió ja s’ha comunicat que serà el numero 8 de Xavier Trias.

Una vegada més el narcisisme convergent s’equivoca avantposant el partit a qualsevol altra cosa. Un procés de sobirania nacional, com se li diu ara al projecte independentista, és un procés transversal, lliure de partidismes o d’eixos esquerra-dreta. Desenganyem-nos, és des de la societat civil i el seu clam des d’on es construiran uns Països Catalans lliures i socialment justos. Si, per ara, a Sobirania i Progrés destaca la presencia de gent d’Esquerra és perquè som conseqüents: som independentistes d’esquerres, ergo volem la sobirania i el progrés del país.

Si a Sobirania i Progrés hi ha pocs convergents és per dos motius. O no són independentistes o es que són uns sectaris que creuen que la independència la construiran ells solets. Si és per això últim, que s’ho facin mirar, que reflexionin una mica sense pensar en la seva militància política i que vegin a Sobirania i Progrés un lloc de trobada de tots aquells que volem que la nostra nació tingui un espai a la ONU, a tots aquells que volem uns Països Catalans lliures i amb llibertat de dir el que pensem arreu el món.

Voldria creure’m que la gent de Convergència és capaç de donar el pas del nacionalisme partidista al independentisme conseqüent i pràctic, però necessito fets. Cap partit donarà la independència a la nostra terra, doncs els partits només són eines al servei de la societat, i és aquesta la que farà el pas sobiranista. Benvolguts convergents (i iniciativerus, perquè no.), el 18 de febrer de l’any passat desenes de milers de catalans i catalanes varem sortir pels carrers de Barcelona al crit de “Som una nació”. Vosaltres vareu dir que aquella manifestació seria un fracàs, us va equivocar. Us voleu tornar a equivocar?