L’ocell basc.

Dijous vaig anar a una tertúlia d’Altafulla Ràdio, on juntament amb el regidor de CiU al Catllar Carles Guillen i la periodista torrenca Núria Gómez, hem estat parlant sobre l’escenari basc sorgit de les darreres eleccions. Abans de començar pensava que segurament trobaríem bastants punts en comú, a falta de cap veu del PSOE al debat, però a mesura que avançava, he anat veient que no. Mentre jo deia que es deixava sense veu a 100.000 persones de forma antidemocratica, la preocupació del regidor de CiU era que a Euskadi es formaria un govern de perdedors, com a Catalunya, deixant a l’oposició al partit guanyador (PNB i CiU), continuant amb la cançoneta partidista a la que ens tenen acostumats.

Però el que m’ha fet gràcia és el quan la Núria a deixat entreveure que un pacte entre PSOE i PP al Parlament basc seria antinatura. Aquesta opinió està bastant estesa entre els diferents opinadors i la classe política en general del nostre país. Potser perquè a la política catalana l’eix esquerra-dreta té molta importància encara hi ha qui no veu que al País Basc la política de fronts no ve només del costat abertzale o nacionalista basc, sinó que també té un fort front constitucionalista o nacionalista espanyol. És a dir, la discussió política és resumeix en dos eixos: o la independència o ser una Comunitat Autònoma més.

És per això que aquestes darreres eleccions basques no han estat només un afer autonòmic. Ha estat tota una qüestió d’Estat. Aquest procés va tenir el seu punt inicial en el 2002 amb el Pacto por las Libertades y contra el Terrorismo, passant per la Ley de Partidos (amb el desgraciat suport de CiU…), per acabar amb els resultats electorals del passat 1 de març on no hi va poder participar una part important de l’esquerra abertzale a causa de la il·legalització. I així, eliminant del joc polític als hereus de Batasuna és la única forma en que els que aposten per una Espanya unida han pogut arribar al poder d’Ajuria Enea i frenar així les aspiracions sobiranistes de la majoria social basca.

Com deia Joxan Artxe en el seu poema “Txoria txori“, si a un ocell li talles les ales, aquest deixarà de ser un ocell…