Transparència i consens.

 

Una de les noves responsabilitats que vam voler assumir des de L’EINA al Govern municipal sorgit de les darreres eleccions municipals era la Regidoria d’Hisenda. Aquesta àrea durant tot l’any no té un excessiu contingut polític, té un caràcter més tècnic, però és evident que la redacció del pressupost municipal determina part de la línia política que tindrà el Govern durant tot l’any. Ja per començar hem volgut deixar clar que el pressupost de 2016 no només és una eina de feina del Govern: també ho ha de ser de l’oposició.

 

És per això que durant el darrer trimestre de 2015 vaig reunir-me com a regidor d’Hisenda amb tots els partits que conformen el Ple del nostre Ajuntament. Durant aquestes reunions hem presentat el bon estat econòmic d’Altafulla, així com hem rebut i acceptant propostes dels diferents grups polítics. Des de l’EINA creiem que és necessari aquest tarannà de treball en equip, de fer partícip a tothom intentant arribar al màxim consens.

 

La despesa ordinària del pressupost d’enguany és força conservadora el que fa la despesa, garantint l’estat del benestar propi que hem anat consolidant els darrers anys. D’altra banda, el deute municipal és del 4%, i això ens ha animat al Govern a incorporar al pressupost una petició d’un crèdit d’1,39M€ per fer inversions, cosa que farà que el deute s’incrementarà al 22%. Financerament és una decisió que Altafulla es pot permetre per ser un motor actiu de l’economia.

 

Amb l’aprovació definitiva d’aquest pressupost caldrà seure a la taula tots els agents, partits i ciutadania, i fer dues llistes: una de desitjos i una de necessitats. Des de L’EINA estem segurs que entre tots i totes podrem arribar al consens a l’hora de decidir quines són les inversions que tenen més acceptació entre els i les veïnes del poble. És a les grans inversions com les que s’estan plantejant on cal deixar de costat algunes diferències i pensar en el futur que tenim en comú.

Acordar per avançar

Aquests dos darrers mesos del 2015 hi ha una paraula que s’ha anat repetint al meu entorn: acord, arribar a un punt de trobada entre diverses parts. Des de l’Esquerra Independentista d’Altafulla l’hem repetit i predicat. És el primer any que tenim la tasca de redactar el pressupost municipal com a responsables de la Regidoria d’Hisenda, i és la nostra voluntat que tinguin el suport del màxim de membres del Ple. Més enllà de les diferències entre els que estem al Govern i els que estan a l’oposició, creiem que cal fer l’esforç entre totes les parts de poder arribar a un acord.

És per això que com a responsable d’aquesta regidoria m’he reunit amb els partits de l’oposició per saber que voldrien fer, per incorporar les seves idees al pressupost. Respecte anys anteriors hi haurà una novetat que durant la campanya electoral ja vam anunciar: l’aplicació de la Llei de Transparència. El pressupost és fruit de l’esforç de tots els que vivim a Altafulla, pagant les nostres taxes i impostos, i és per això que volem que tothom pugui consultar on invertim aquests diners.

Com a País estem esperant un gran acord. El 27S vam aconseguir una fita impensable fa uns anys: assolir una majoria de diputats independentistes. Des de l’EINA-AM ens sentim molt orgullosos dels 1540 vots que Junts Pel Sí i la CUP van obtenir a Altafulla, un 53% de vots per la República. Ara som pacients, esperant la negociació que faci avançar la República Catalana, plural i social. Som conscients que cal arribar a l’esperat acord, i no desaprofitarem aquesta magnífica oportunitat que tenim. Ara tenim una altra cita amb les urnes el 20 de desembre, on us demanem el vot per la candidatura d’ERC.

A les eleccions espanyoles ens debatem entre centralisme o independència. No creiem que hi hagi un punt mi. És per això que l’endemà de les eleccions aniré al despatx de l’Alcalde i amic Fèlix i l’hi demanaré que se sumi al procés constituent de la República Catalana. L’únic acord que mantindrà cohesionada la nostra societat.

Junts, som imparables!

FullSizeRender

Bon dia a tots i totes,

Un bon amic de La Secuita, que té casa al nostre poble, sovint em recorda que durant la llarga, llarguíssima, nit que va ser el franquisme, a Altafulla l’11 de setembre era dels pocs llocs de Catalunya que era Festa.

Tenim per tant la sort de poder celebrar la Festa Votiva de Sant Antoni i la Diada Nacional en un mateix dia, vinculant una celebració popular local amb una commemoració i reivindicació Nacional.

D’alguna manera totes dues festivitats ens porten a un passat que és remunta enrere en el temps, a principis del segle 18, on malgrat grans pèrdues, vam continuar endavant.

Avui recordem la derrota total de la nostra nació, d’un poble que va defensar fins al final, poble a poble, les seves llibertats i institucions enfront de les tropes borbòniques de Felip V. 300 anys després, potser perquè som tossuts i perquè generació rere generació hem recordat d’on venim.

Venim d’una terra que es governava per si mateixa, que tenia un dels Parlaments més antics d’Europa, que ja al segle XI feia trobades entre els diversos regnes europeus per parlar de PAU. Que de Perpinyà al sud d’Alacant es defensava, amb les armes si feia falta, aquest seguit de trets en comú que encara avui ens agermana. De fet enguany a Mallorca es celebra el tricentenari de la caiguda de l’Illa en mans de les tropes espanyoles.

Avui, al segle XXI ja, sembla que tota aquesta reivindicació i memòria ens encoratgen a recuperar aquell autogovern perdut. Ara és l’hora de passar a l’acció. I és ara que ho veiem tant clar perquè l’Estat espanyol mani qui mani, intentant emular a l’Estat francés, vol fer-se més fort, centralitzant el poder, i minimitzant a la mínima expressió qualsevol cosa que no vingui de Castella. A tall d’exemple, és absurd que un eurodiputat català no pugui parlar en català al Parlament europeu, senzillament perquè España no ho demana.

O que quan el nostre Parlament, des de l’esquerra a la dreta, aprova impostos a la banca, sobre l’energia nuclear, sobre la contaminació atmosfèrica, una ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica… la resposta d’Espanya és aturar totes aquestes iniciatives mitjançant un Tribunal Constitucional polititzat i que fins l’any 2020 no canviarà la seva configuració.

Des de la nostra minsa autonomia hem mirat de treballar (30.000 vegades) per una major justícia social, però hem vist que això només ho podrem aconseguir quan tinguem un Estat a favor. Aquests darrers dies ho hem vist un cop més, quan des de Catalunya (amb la Generalitat i els Ajuntaments al capdavant) hem volgut ser solidaris amb aquella gent que s’està jugant la vida al nostre mar, i l’Estat davant la urgència humanitària, només mirar de frenar.

Catalunya som un país integrador, plural, respectuós en la diversitat que segle rere segle a enriquit la nostra terra. Tant se val les nostres arrels, els nostres cognoms. Alonso Gomés, Castellarnau, Martínez, Molinera, El Houziani, Dyadina, Preuss… en aquest país nostre tots valem el mateix. Tots som igual d’importants. Per això no ens diferenciem mirant d’on venim, ens enorgullim de cap a on volem anar fent camí.

Som un sol poble, que cansat que se’ns falti al respecte, ara avança cap a la revolució pacifica més important a Europa en molts anys. Certament el món ens mira, ara més que mai el futur està a les nostres mans, amb l’opció de tornar a començar de 0 i dir com volem que siguin les coses d’ara endavant.

Enfront de les amenaces i els insults, diem alt i clar: el nostre poble farà el que democràticament decidim que volem fer. Perquè amb un somriure a la cara no hi haurà Govern, Tribunal o Exèrcit que ens aturi. Junra, som i serem imparables.

Visca Sant Antoni!
Visca Altafulla!
Visca Catalunya Lliure!

Marquès de Tamarit, fet.

Al maig farà tres anys de les darreres eleccions municipals. Una de les claus per a tot partit és presentar-se amb un programa electoral. Nosaltres, els i les independentistes, no només vam tenir la gosadia de tenir-ne un de propi, sinó que l’hem anat complint des del Govern municipal. La prova més gran d’això la tenim aquest mateix mes de març, ja que la promesa més important a l’àrea d’urbanisme, la Tercera fase de Marquès de Tamarit, ja és una realitat. El que durant anys va ser la N-340, una carretera atapeïda de trànsit, amb camions amunt i avall i tallant el poble en 2 parts, que deixava els vianants al marge, avui ja és un passeig. Marquès de Tamarit és converteix en un eix vertebrador, unint peatonalment els dos extrems del poble des de la urbanització Robert fins al principi de la Ronda d’Altafulla amb l’Escola la Portalada.

 

Aquesta obra ha estat se’ns dubte la de més magnitud de l’actual Govern, no només pressupostàriament, sinó també en la creació de nous espais per als vianants. Si fins ara ja havíem fet noves voreres al Carrer Comunidó, a Alcalde Pijuan, Ronda d’Altafulla i la peatonalització de Sant Antoni Abat, ara hem de sumar els gairebé 400 metres de noves voreres de la Tercera Fase de Marquès de Tamarit. A més amb aquestes obres s’ha aprofitat per asfaltar carrers que ho necessitaven, com el Carrer de la Portalada, o suavitzar els ressalts (tal com va votar la ciutadania el 2013) del mateix Marquès de Tamarit que tenien unes rampes d’accés massa pronunciades. A l’Ajuntament hi ha dies per tot, però dels millors dies són els que pots veure que allò que portaves al programa electoral (i que per això 318 persones van votar la teva candidatura), a base de molta feina i reunions, ja és una realitat.

 

I com que treballem per fer realitats, l’objectiu d’aquest 2014 és assolir la independència del país (ja ho sabeu, tenim dos fronts: el benestar d’Altafulla i la llibertat dels Països Catalans) i des de l’Ajuntament també hi estem implicats des de l’Associació de Municipis per la Independència i col·laborant amb l’Assemblea Nacional Catalana, és per això que us animem a què els propers 22 i 23 de març us apropeu a l’Ajuntament a signar per la independència!

Dia a dia i problemes

La manera com hem començat aquest 2013 ha estat, com a mínim, trepidant. Ja sabem qui farà les obres (506.000€ de pressupost i uns 300.000€ de millores) que començaran en breu la 3ª Fase de Marquès de Tamarit, Tarragona ens discuteix la propietat de 45 metres de platja al Club Marítim, hem aprovat el PUOSC 2013-2016 on s’invertiran 155.000€ pel Pla de Voreres i s’ha presentat el projecte de rehabilitació i posada al dia del Casal La Violeta, a més a més de tot l’afer relacionat amb el Centre Lúdic “Les Bruixes”, la seva sentència i el seu futur.

 

Un tema que per arribar a bon port des del Govern hem optat, més enllà de l’alarmisme d’alguns, per la discreció i al mateix temps la transparència. Ara bé, el mes de març també promet: toca signar amb totes les entitats (Castells, Diables, Centre d’Estudis…) els convenis que els permeten portar a terme les seves activitats, anem enllestint el 26è Festival Internacional de Música d’Altafulla, el Barnasants torna per segon any al poble, amb la Joana Badia i tots els voluntaris, actors i actrius anem enllestint el Camí de la Creu d’enguany (esperem que enguany no plogui!) i a la Comissió de Festes hem de preparar l’Assemblea General i les activitats de Sant Jordi i l’estiu.

 

Des de Solidaritat a tot això hi sumem l’anàlisi de com s’està fent la feina, i tal i com vam veure a la 3ª Assemble Oberta que vam fer el passat 23F podem dir que l’execució del nostre programa electoral va per bon camí. Però hem de ser exigents, redreçar els errors que haguem pogut fer (després de tot, som persones!) i afrontar els nous reptes i problemes aportant solucions ara: no deixar-ho per als que vindran després de nosaltres com van fer alguns. A tot això, amb el poc més de 2 mesos que portem d’any ja veiem que l’independentisme tindrà un any de molta feina. Cal contestar amb intel·ligència les amenaces (com el tema de la bandera espanyola a l’ajuntament) de l’Estat espanyol, que tot i que per ara només té símbols de nerviosisme, i per fer-ho necessitem l’ajuda i suport de tots els i les independentistes d’Altafulla