El 2013: a vèncer!

Any nou, vida nova. O això diu la dita popular, que si ho traslladem al nostre Ajuntament es tradueix a funcionar aquest 2013 amb un pressupost (aprovat recentment) més ajustat, però que garanteix el manteniment pressupostari a regidories clau per l’Estat del Benestar (Educació per exemple, dirigida per la companya Eva Martínez) i redueix d’altres en un 10% (com Cultura i Festes, sota la meva responsabilitat). Aprofito per agrair des d’aqui la gran tasca i implicació de la Comissió de Festes durant aquestes Festes de Nadal.

Des de la Regidoria i la Comissió de Festes es va idear un Nadal amb més activitats (teatre infantil, titelles, Parc de Nadal…) i tradicions catalanes (on 250 nens i nenes van fer cagar el Tió a la Plaça del Pou) per la canalla, on els més petits del poble fossin els autèntics protagonistes. La cirereta del pastís (tot i la polèmica) va ser ajudar a Ses Majestats, els Reis Mags d’Orient, a portar els regals la nit de Reis a gairebé un centenar de nens i nenes a casa seva. La il·lusió de les seves cares va emocionar a tots els ajudants reials del poble. Com ens deien per mail alguns pares i mares la mateixa nit: el nou sistema “porta a porta” un 10!

Per a Solidaritat aquest 2013 ha de consolidar l’Altafulla pensada per la gent. Vam acabar l’any amb la nova illa de vianants del Carrer Sant Antoni Abat i la construcció vorera del Carrer Comunidor a la pujada del castell i enguany tenim un dels reptes més importants del mandat: l’execució de la 3a fase de Marquès de Tamarit. D’aquesta manera el que era la antiga N-340 on el protagonisme absolut era pels cotxes, esdevindrà l’Eix principal també per als vianants. Ens espera un any de nous reptes locals, però sobretot nacionals… i Altafulla no pot estar al marge del procés independentista del país. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.

(Article al Plaça del Pou de gener)

La vida de l’altafullenc

Aquest estiu de camí cap a l’estació de tren vaig creuar-me a en Joan Carnicer, que estava prenent mesures per preparar la Fira d’Artesans, pel poble. Amb en Joan m’uneixen diferents coses: és el pare de la Gisela (amiga i companya de classe al CEIP La Portalada), va ser regidor d’Altafulla quan tenia 24 anys (durant les primeres eleccions municipals després del franquisme) i els dos som independentistes.

Durant l’estona que vam estar parlant va oferir-me de presentar el seu llibre autobiogràfic (Treient la cadira al carrer. Autobiografia, memòries i bolets), i no com a regidor de Cultura d’Altafulla sinó com a jove altafullenc. Era una cosa que no m’esperava, i certament em feia molta il·lusió, i va ser dit i fet. L’endemà m’enviava per correu l’arxiu amb els 187 petits relats sobre la seva vida i (moltes) aventures. Hi ha histories per a tot: la vida de tothom té el seu moment més dolços i d’altres més durs.

Alguns relats et fan reflexionar sobre la fragilitat de la vida, de com en un no res la teva vida pot donar un gir de 180º, però també com si mirem enrere i observem els bons moments veiem que, malgrat tot, val la pena continuar sempre endavant i continuar lluitant pel que un realment vol.

L’acte de presentació ens va fer descobrir a molts La Placeta com a lloc de trobada del poble. Tot i que a la mateixa hora hi havia un concert al pati del Castell, ens vam aplegar un centenar de persones per escoltar la música d’en Dani, la presentació dels editors, de la Maria Porter, d’en Joan i meva. Va fer-me gràcia que les similituds que tenim en Joan i jo (dos “nens” implicats en política local o ambos amb afers sentimentals pel País Valencià, per exemple) fessin riure a la gent que escoltava atentament.

Ell diu que deixa Altafulla per un temps, que s’agafa unes vacances, però crec que el continuarem veient i tard o d’hora el tornarem a tenir pel poble organitzant esdeveniments i donant molt a parlar: ell mai deixa a ningú indiferent. El poeta Miquel Marti i Pol deia “Plors i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal!”, doncs això que Altafulla necessita gent com en Joan!

Durant l’acte algú va dir, encetadament crec, que un dia s’haurà de fer un carrer i una plaça dedicada a en Joan…

 

Per la Diada, l’estelada!

 

Altafulla, com la resta del país, ha anat patint una evolució nacional els darrers anys. L’independentisme va presentar-se com a opció política a unes eleccions municipals per primera vegada l’any 1999 sota les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya i amb en Josep Maria Alasà com a regidor. Cal dir que a les primeres eleccions democràtiques Joan Carnicer ja va ser regidor també, però sota la coalició de l’Entesa, més localista.

 

Però des de la celebració de la Consulta sobre la Independència em dona la sensació de que, a conseqüència del procés recentralitzador de l’Estat espanyol, els i les altafullenques que volen una Catalunya independent per viure millor cada cop van a més. A les eleccions espanyoles de 2004, l’independentisme amb ERC va tocar el seu sostre al obtenir 440 vots i el 20%, i el segon millor resultat el trobem a les darreres eleccions municipals amb 318 vots i el 16%, entrant per primera vegada 2 regidors independentistes i a govern.

 

Cal dir que a d’altres partits, com Alternativa o CiU, també hi ha un nombre significant de militants (i potser regidors…) que aposten per un Estat propi per Catalunya. L’independentisme a Altafulla també s’ha convertit en un fenomen transversal, quedant al marge el PP i el seu satèl·lit del sector negocis que encara sembla que visquin a l’any 1936. I tot això té unes conseqüències reals i polítiques en el dia a dia, i més si l’independentisme té responsabilitats de Govern com és el cas.

 

Alguns sembla que estaven sorpresos que per la Diada onejes al balcó de l’Ajuntament la bandera estelada, simbol de democràcia i llibertat pel nostre país. A cas es pensaven que això no passaria? A Altafulla ja es dona una majoria social favorable al procés cap a l’autodeterminació, i així es destaca a l’Acord de Govern reconeixent el Dret a decidir d’acord al Dret a l’Autodeterminació que ha reconegut el Parlament de Catalunya fins a 3 vegades els darrers 20 anys.

 

Més que res, és un acte de democràcia, on un Govern que representa una majoria política  i social decideix fer una aposta política. Catalunya es troba en un atzucac, i els Ajuntaments del país no es poden permetre el luxe de callar i quedar-ne al marge, per això vam penjar l’estelada. Som la institució més propera de la ciutadania, i és per això que des de viles i ciutats hem de donar la cara. I l’independentisme a Altafulla, a diferència de la dreta cacic i espanyolista, té noms i cognoms, molts noms i cognoms, més dels que els nostres rivals de sempre s’esperaven.