Per 1266 vots, cal una nova EINA.

M’agradaria començar aquest article felicitant als 1550 altafullencs i altafullenques que el passat 9 de novembre, malgrat les amenaces, les pors i les dificultats bramades des del govern espanyol, van anar a votar a l’Institut d’Altafulla per poder dir la seva sobre si Catalunya ha de ser un Estat independent o no. En especial, vull destacar la valentia de les 69 persones que van votar NO a la independència, demostrant que, abans que res, són demòcrates. D’altra banda, 145 veïns van votar SÍ-NO i, a falta de saber què vol dir ser un Estat dins d’Espanya, esperem poder-los convèncer que l’estat que necessitem és un Estat independent. Finalment, la gran majoria de votants (1266 altafullencs i altafullenques) vam optar per votar independència, és a dir SÍ-SÍ, demostrant que la gran majoria del poble vol una Catalunya lliure. Democràcia implacable.

 

Ara és l’hora de definir-se molt clarament. Nosaltres sempre hem dit que només hi ha dues opcions: o continuar al Regne d’Espanya, anacrònic, centralista i antidemocràtic, o crear la República Catalana independent, social i oberta. Evidentment, el nostre grup municipal fa temps que defensa la segona opció, i ara és més necessari que mai que la força independentista que es va demostrar el 9N es visualitzi encara més. És per això que, des del nostre grup municipal estem treballant per sumar esforços i unir, sota una EINA independentista, d’esquerres i altafullenca, tota la gent de Solidaritat, d’Esquerra Republicana de Catalunya i tot aquell altafullenc i altafullenca que se senti independentista i d’esquerres.

Si creieu que hem de tenir l’EINA per preparar l’Altafulla de la República Catalana, us convidem a l’acte de constitució d’aquest nou moviment el pròxim 30 de desembre a les 19:00 h al Museu d’Altafulla.

 

Per Sant Martí: Sí-Sí!

Al nostre poble i país portem més de 4 anys de mobilitzacions contínues demanant poder votar si volem que Catalunya sigui independent, o no. Hem fet més de 500 populars, una Via Catalana que va travessar el país de punta a punta, inundat de gent la Diagonal i Gran Via de Barcelona… i això a poc a poc ha anat empenyent els nostres representants polítics. A Altafulla ho vam viure de manera paral·lela, al 2010 només 4 regidors d’11 (en Josep Maria Alasà, la Eva Martinez, en Francesc Farré i en Jano Francino) van poder aprovar una moció a favor de la consulta, a principis de 2012 els independentistes de SI i CiU ens vam quedar sols al ple a l’adhesió de l’Associació de Municipis per la Independència, després de la consulta popular Alternativa s’hi va acabar sumant, i al darrer ple AA, SI, CiU i IDEAL vam presentar i aprovar una moció a favor de la consulta del 9 de novembre, moció aprovada al 96% dels ajuntaments del país. Hem anat fent camí.

Mentrestant el govern espanyol del PP, amb la benedicció del PSOE, ha optat per ignorar tota petició catalana: començant per un pacte fiscal que hauria calmat a bastants i acabant amb la consulta que ja demana el 80% de la població. En resum, estem discutint contra una paret. En aquesta situació només ens queda tirar endavant, obeint les lleis de Parlament de Catalunya: la Llei de consultes. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP ens han convocat a decidir el pròxim 9 de novembre sobre la independència del país. D’alguna manera s’ha acabat les mitges tintes. El debat ja no és demanar què volem votar, ara és quin serà el sentit del nostre vot: qui vol la independència o qui vol quedar-se com estem ara. Espanya ja ha dit prou clar que no hi ha terme mitjà: la Constitució no es toca, el Federalisme és impossible perquè el PP és centralista com podem veure cada dia i de millora l’Estatut no en parlem que ja sabem com vam acabar fa 7 anys. Nosaltres ho tenim clar: ara és l’hora d’un país nou, de ser lliures, per Festa Major hem de votar Sí-Sí!

Els temps estan canviant

Un parell de mesos després que jo naixés es van celebrar les primeres eleccions europees a l’Estat espanyol. Exactament va ser un 10 de juny, fa 27 anys. Uns mesos abans una colla de joves van liderar la “Crida Nacional a ERC”, convertint el vell partit de Macià i Companys en una formació clarament independentista i d’esquerres. En aquells temps Altafulla tenia 1.427 habitants, i només 42 (un 5%) veïns i veïnes del poble van optar per votar a Esquerra Republicana. 270 (33%) van triar CiU, 259 (32%) al PSC, 107 (13%) a Alianza Popular, 42 (5%) al CDS i 18 (2%) a IU-IC. 27 anys després el panorama s’ha girat com un mitjó. El 25 de maig per primera vegada des de la II República, ERC tornava a guanyar unes eleccions al nostre poble amb 518 vots, el 26%. Cal tenir en compte una dada: els partits constitucionalistes (PSC-PSOE, PP i Ciudadanos) junts sumen 515 vots.

 

Per si la cosa no estava prou animada, el 2 de juny el Rei Joan Carles I va optar per plegar. La reacció del Govern municipal va ser penjar al balcó de l’Ajuntament la bandera tricolor i l’estelada, senyera republicana també. Hores després va trucar-me un veí, mig plorant i amb la veu trencada, dient-me com l’hi hauria agradat al seu pare poder veure l’estelada onejant a la Casa Gran. I és que els temps estan canviant, i molt ràpid. Des del poble arran de la feina feta des del nostre Govern (un dia d’aquests ja passarem comptes!) fins al País per l’impuls que tots plegats l’hi estem donant, sobretot gràcies a la societat civil. Ara ens ve l’estiu i amb Sant Joan, la Diada Nacional dels Països Catalans, comença un no parar d’activitat que no acabarà fins Sant Martí, la nostra Festa Major… i amb la consulta per la independència el 9 de novembre. Com veieu, Altafulla ha canviat molt des d’aquelles eleccions de 1987 fins avui. El canvi continua, mai s’atura, és constant. I no és bonic ser part activa d’aquest moment? Hi ha moltes maneres de ser-ne part, us convido que escolliu la vostra!

 

Volem pujar al tren, Conseller Vila!

Els darrers mesos a Altafulla i moltes viles del Camp de Tarragona estem tenint el debat sobre el famós Tercer Fil ferroviari, que ha de donar sortida a les mercaderies del Port de Tarragona cap a Europa. Certament en els temps que corren no es pot perdre cap oportunitat per mirar de que el nostre territori sigui més dinamic i atractiu de cara a noves inversions, i des d’Altafulla ho tenim ben present.

Com tot a la vida, no tot són blancs i negres, sinó que hi ha tot un món de matissos, i un projecte com el del Tercer Fil en té molts. És una inversió necessaria per al territori? Si. S’ha de tenir en compte la problemática de que hi ha diverses institucions darrere el projecte: el paga el Ministeri de Foment, la Generalitat també hi té a dir i, evidentment, hi ha el paper dels Ajuntaments per on passa el Tercer i és per això que cal tenir en comptes les reclamacions del món municipal.

Avui el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha demanat durant la seva visita Tarragona que des del territori no es possin traves al Tercer Fil, en al·lusió directa a l’Ajuntament d’Altafulla, que hem anunciat que presentarem un contenciós administratiu a l’Audiència Nacional: per a Altafulla, la via dels contenciossos és la que ens permet reivindicar les nostres posicions enfront institucions d’altres institucions més fortes. D’altra banda a la tarda hi ha hagut una reunió d’alcaldes, on jo representava Altafulla, amb en Ricard Font, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, i en Quim Nin, Delegat de la Generalitat a Tarragona, per tractar el futur del projecte.

Durant la reunió hem coincidit amb la Generalitat de la importancia de mantenir la freqüència de pas dels trens de passatgers, aprofitant la millor de la infraestructura que suposa el Tercer Fil. El que inicialment estava pensat com una infraestructura de mercaderies, el transport públic n’ha de sortir beneficiat. També s’ha remarcat que els anomenats “apartaderos” en cap cas són espais d’aturada prolongada dels trens, només per donar pas. D’altra banda es redactarà un document de reivindicacions que els ajuntaments  farem arribar al Delegat del Govern a Tarragona. Metaforicament, no és que vulguem perdre el tren que representa el Tercer Fil per al nostre territori, tot el contrari, hi volem pujar Conseller Vila, però com el nostre poble es mereix, i no de qualsevol manera.

Fins aconseguir-ho!

Discurs com a Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Altafulla:

Diuen que està permès caure, però que és obligatori aixecar-se, posar-se dempeus de nou per continuar caminant i avançant. El nostre país fa 299 anys va caure de manera estrepitosa, malgrat resistir amb tot el coratge del món un llarg setge. Altafulla fa 3 segles ja va ser mostra d’aquest coratge el 13 de juliol de 1713, que el General Nebot va tancar-se a la nostra Vila Closa per intentar alliberar Torredembarra del jou borbònic. Per intentar guanyar la nostra llibertat que perillava tan greument.

Avui en dia els catalans tenim fama de pactistes i de ser gent pacifica, però fa 300 anys teníem un altre tarannà. La consigna política i civil era no rendir-se als peus d’Espanya i França, prova d’això n’era que les Corts Catalanes havien decidit lluitar fins al final, les banderes negres ho van plasmar amb un lema contundent i que va atemorir als invasors castellans i francesos: “Viurem lliures o morirem”.

Segurament ara, en ple segle XXI, no cal ser tan dràstics, però els i les catalanes sens dubte hem recuperat aquesta contundència: sabem que tenim tot el dret del món a decidir el nostre futur… més enllà del que diguin els polítics de Madrid o Paris. Hem decidit aixecar-nos i avançar. Catalunya, i Altafulla amb ella, ha canviat molt els darrers anys. El que per als nostres avis era un somni, avui per a nosaltres és una realitat que tenim a tocar.

Ens sentim capaços de canviar la història, perquè com deia el President de Xile, Salvador Allende, assassinat pel feixisme avui fa 40 anys, “la història és nostra i la fan els pobles”. Doncs el poble català està fent història, recuperant la llibertat de decidir com hem de governar la nostra terra. El que uns ens van prendre per les armes nosaltres ho recuperarem amb la paraula i el vot.

Ahir l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler afirmava que cal una consulta per conèixer l’opinió dels catalans davant el desig i el dret d’una bona part dels ciutadans de ser consultats sobre el futur del país. Aprofito per demanar-li des d’aquí al nostre benvolgut Mossèn que aquesta tarda el campanar del poble acompanyi el seu poble, fent ressonar les campanes a les 17:14 amb motiu de la Via Catalana per la Independència que passa per Altafulla i on molts dels presents avui a l’Ermita, hi serem. Bé, com deia, celebrar la consulta ha de ser la tasca principal del nostre poble i govern: votar en una consulta l’any vinent, sí o sí, el futur de Catalunya: o República independent o part del Regne d’Espanya.

Ho diem clar i català, volem tenir la nostra República. La volem per poder gestionar els nostres recursos i impostos des d’aquí i invertir-los aquí, per tenir un Estat que treballi pel nostre benestar i no contra el nostre interès com a societat, per gaudir en llibertat de la nostra rica llengua que ens agermana amb les Illes Balears i el País Valencià i no patir dia si, dia també sobre la nova ocurrència del Ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert. Per tenir un sistema públic d’Hospitals, Escoles i Infraestructures al nivell dels nostres esforços col·lectius. En definitiva… per una República Catalana amb menys retallades i més ocupació laboral, socialment justa, nacionalment lliure.

Durant la Guerra de Succesió les Reials Guàrdies Catalanes, que iniciaren l’aixecament per derrocar a Felip V al 1705, tenien per lema l’expressió en llati “DONEC PERFICIAM”. El lema significava la idea que malgrat les contrarietats i les derrotes mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho», fins a aconseguir la victòria final. Avui, 299 anys després tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho. Avui els i les altafullenques fem Via cap a la independència!

Amics i amigues, veïns i veïnes, visca Catalunya Lliure!