Perqué volem.

(escrit el dissabte 10 per la nit)

Ara estic a l’Octubre, mentre escolto en directe a Feliu Ventura i reflexiono sobre les meves cosetes. València no és com ens la pinten sovint: capital de la Comunidad, barraca de neofeixistes i terra de gent que ja a abandonat. La capital del Túria és molt més que totes aquestes fantasmades. És una ciutat desperta i digna, cap i casal del País Valencià i amb moltissima gent disposada a plantar cara dia a dia a totes les injustícies.

Avui, després de dormir 3 hores, Anna m’ha despertat a les 8. Havíem d’anar al Palau de Congressos a ajudar a preparar l’acte d’Esquerra, sempre a les ordres de Teresa, un pel nerviosa però amb les idees fixes sobre el que s’ha de fer. Cap a les 4 de la vesprada van començar arribar les primeres persones (i també els blaveros i feixistes).

Veure com de la plana d’asfalt valenciana anaven sortint valencians i valencianes independentistes, d’esquerres i de totes les edats per totes bandes va animar-me molt, Esquerra del País Valencià és un projecte i una realitat molt il·lusionadora i en l’acte de dissabte va notar-se, per exemple, en com molt dels assistents a l’acte van jugar-se el físic a l’haver de passar entre els feixistes i blaveros. Si no és gracies a la il·lusió i l’esperança, ja em direu a mi d’on es treuen forces per tirar endavant.

A l’acte, parlaments d’Heras, Carod, Puigcercós i Agustí Cerdà. 2 valencians i 2 principatins. Voldria destacar Agustí, que em va saludar a l’Estació del Nord amb un “Hòstia! Tu deus ser l’altafullenc!” seguit d’una apretada de mans que va mostrar-me com de content i il·lusionat està Agustí. Ell lidera un projecte i un equip de persones que volen el millor País Valencià, que volen un sud digne.

La ciutat doblement lleial té molta gent que l’hi correspon al seu propi emblema. Gent que aquets darrers tres dies m’han demostrat que és treballar de valent malgrat que d’altres et diguin que perds el temps. El temps no es perd mai, doncs demà el sol tornarà a sortir.

A les properes eleccions, després de saber quants regidors traurem Esquerra d’Altafulla, el primer que faré serà trucar a Anna i felicitar-la, independentment dels resultats. Es mereixen el millor, i el País Valencià d’esquerres se’ls mereix. A mi València, igual que Berlin m’ha enamorat, potser és que m’enamoro fàcilment, però el fet de pensar que l’any que ve podria estudiar a València i ser valencià d’adopció… m’il·lusiona, perquè vull.