Cap de setmana divers.

Aquesta setmana ha estat força moguda, havia de fer exàmens endarrerits, trucades per l’acte d’avui, solucionar detallets d’última hora, acabar de preparar amb en Toni el nostre taller sobre les eleccions municipals… i tot, o gairebé tot, ha acabat bé:

-Divendres, manifestació antirepressiva. A Torredembarra ja fa temps que en “Paco” va a empipar a la gent que esta per l’Auca o de l’AJBG, fins al punt d’amenaces, identificacions sense motiu i d’altres actuacions de dubtosa legalitat. Per això, divendres a les 7 de la tarda, molts joves, i no tant joves, varem fer una manifestació per els carrers de la Torre exigint la fi d’aquestes actuacions i que la Guardia Civil deixi en pau al jovent que s’implica en les preocupacions socials i polítiques de la ciutadania. Malgrat les –poquissimes- diferencies, tot el meu suport a la gent de l’AJBG.

-Dissabte, la tieta marxa. Vaig llevar-me d’hora, tal com tenia pensat, per anar a Barcelona a buscar el zap de JERC i quedar amb l’Anna per almenys dinar plegats. Però quan ja estava fent el mandrós al llit, mon pare va donar-me la mala noticia: la tieta Mari havia mort d’un infart aquella mateixa nit. La tieta era una d’aquelles dones que va viure la postguerra de la Guerra Civil espanyola. Un dia mentre dinàvem a casa, va sortir el tema de la República i la guerra, va començar a recordar noms de gent d’esquerres que els feixistes van afusellar a Tarragona… i va posar-se a plorar 70 anys després. Allò era memòria històrica. Educada doncs entre un ambient de por i nacionalcatolicisme, va arrelar en ella dues passions, els membres de les cases reials, i per tant a la història, i a una practica impecable del cristianisme. Un cop arribada la democràcia i fins ahir, ferma defensora de Convergència i de Pujol, fins al punt de dir-me, amb tota l’alegria que ella desprenia ,i que era molta, “Jordi, malgrat que siguis d’Esquerra i d’esquerres, ets molt bon noi i em caus molt bé”. Tu també em queies molt bé tieta, enyoraré les xerrades sobre qui regnava a determinada nació europea al segle XIII.

-Diumenge, les JERC i Esquerra avancen. Era el dia, tot el que va començar amb un “ei, podríem fer…” acabava avui posant a prova aquella idea d’en Jordi Rofes, tot un mestre de les JERC i blocaire per fi!. Al mati em fet la primera jornada de formació de les JERC del Camp, on jo feia una de les xerrades juntament amb en Toni, una persona de la qual n’estic aprenent força. Després em anat al casal La Violeta a preparar les taules, l’escenari, la música i tots els detallets… i a la 1 la gent ha anat arribant. Tenia por de que l’acte falles, però més d’un centenar de persona han assistit a la presentació dels caps de llista d’Esquerra del Baix Gaià, i han vingut des de gent d’altres partits del poble com en Francesc Farré de l’ABG (en la seva tasca de periodista, gracies per venir de totes formes!) fins a gent de Barcelona com l’amic Marc Espasa. Després de l’acte, el dinar, on unes seixanta persones han gaudit del menjar d’en Salva provinent d’Arbúcies.

Com veieu, un cap de setmana força mogut, des d’aquí donar les gracies a en Toni Fullat i en Ferran Civit per les xerrades de la jornada de formació, a en Gerard Castells per les hores que ens em passat ensobrant cartes i fent targetons, als candidats d’Esquerra al Baix Gaià, a en Sergi i a l’Hèctor per participar en l’acte polític i a totes les persones que participant de forma o altra als actes de les JERC i Esquerra fan que cada dia estigui més il·lusionat amb el nostre projecte:

Sobirania i Progrés!

PD: A la foto, en Marc i la Núria a l’acte d’avui, que alguna vegada, juntament amb en Jordi Rofes, m’han fet de segons pares…