Junts, som imparables!

FullSizeRender

Bon dia a tots i totes,

Un bon amic de La Secuita, que té casa al nostre poble, sovint em recorda que durant la llarga, llarguíssima, nit que va ser el franquisme, a Altafulla l’11 de setembre era dels pocs llocs de Catalunya que era Festa.

Tenim per tant la sort de poder celebrar la Festa Votiva de Sant Antoni i la Diada Nacional en un mateix dia, vinculant una celebració popular local amb una commemoració i reivindicació Nacional.

D’alguna manera totes dues festivitats ens porten a un passat que és remunta enrere en el temps, a principis del segle 18, on malgrat grans pèrdues, vam continuar endavant.

Avui recordem la derrota total de la nostra nació, d’un poble que va defensar fins al final, poble a poble, les seves llibertats i institucions enfront de les tropes borbòniques de Felip V. 300 anys després, potser perquè som tossuts i perquè generació rere generació hem recordat d’on venim.

Venim d’una terra que es governava per si mateixa, que tenia un dels Parlaments més antics d’Europa, que ja al segle XI feia trobades entre els diversos regnes europeus per parlar de PAU. Que de Perpinyà al sud d’Alacant es defensava, amb les armes si feia falta, aquest seguit de trets en comú que encara avui ens agermana. De fet enguany a Mallorca es celebra el tricentenari de la caiguda de l’Illa en mans de les tropes espanyoles.

Avui, al segle XXI ja, sembla que tota aquesta reivindicació i memòria ens encoratgen a recuperar aquell autogovern perdut. Ara és l’hora de passar a l’acció. I és ara que ho veiem tant clar perquè l’Estat espanyol mani qui mani, intentant emular a l’Estat francés, vol fer-se més fort, centralitzant el poder, i minimitzant a la mínima expressió qualsevol cosa que no vingui de Castella. A tall d’exemple, és absurd que un eurodiputat català no pugui parlar en català al Parlament europeu, senzillament perquè España no ho demana.

O que quan el nostre Parlament, des de l’esquerra a la dreta, aprova impostos a la banca, sobre l’energia nuclear, sobre la contaminació atmosfèrica, una ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica… la resposta d’Espanya és aturar totes aquestes iniciatives mitjançant un Tribunal Constitucional polititzat i que fins l’any 2020 no canviarà la seva configuració.

Des de la nostra minsa autonomia hem mirat de treballar (30.000 vegades) per una major justícia social, però hem vist que això només ho podrem aconseguir quan tinguem un Estat a favor. Aquests darrers dies ho hem vist un cop més, quan des de Catalunya (amb la Generalitat i els Ajuntaments al capdavant) hem volgut ser solidaris amb aquella gent que s’està jugant la vida al nostre mar, i l’Estat davant la urgència humanitària, només mirar de frenar.

Catalunya som un país integrador, plural, respectuós en la diversitat que segle rere segle a enriquit la nostra terra. Tant se val les nostres arrels, els nostres cognoms. Alonso Gomés, Castellarnau, Martínez, Molinera, El Houziani, Dyadina, Preuss… en aquest país nostre tots valem el mateix. Tots som igual d’importants. Per això no ens diferenciem mirant d’on venim, ens enorgullim de cap a on volem anar fent camí.

Som un sol poble, que cansat que se’ns falti al respecte, ara avança cap a la revolució pacifica més important a Europa en molts anys. Certament el món ens mira, ara més que mai el futur està a les nostres mans, amb l’opció de tornar a començar de 0 i dir com volem que siguin les coses d’ara endavant.

Enfront de les amenaces i els insults, diem alt i clar: el nostre poble farà el que democràticament decidim que volem fer. Perquè amb un somriure a la cara no hi haurà Govern, Tribunal o Exèrcit que ens aturi. Junra, som i serem imparables.

Visca Sant Antoni!
Visca Altafulla!
Visca Catalunya Lliure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *