Primer Tinent d'Alcalde d'Altafulla
25 nov
Fa uns dies un Ajuntament de l’Anoia va enviar-nos un correu preguntant sobre una de les eines participatives que hem posat en marxa el nou govern municipal d’Altafulla, en aquest cas, la pàgina Facebook de l’Ajuntament. La resposta a les seves preguntes, enlloc de fer-ho per correu, ho fareu pel bloc, una eina participativa més.
El Facebook de l’Ajuntament el portem entre els regidors de l’equip de Govern. En Francesc Farré i jo potser som dels que estem més a l’aguait, i quan algun veí fa alguna pregunta sobre una altra àrea, ho comuniquem als nostres companys per a que contestin. En cap moment intervé cap treballador de l’Ajuntament.
Tothom qui vulgui pot escriure al mur. Al principi un regidor de l’oposició feia publicitat del seu bloc, i vam demanar-li que no ho fes més. Personalment crec que allò era SPAM, publicitat. És com si des del Facebook o Twitter de la Generalitat publiquessin enllaços a la web de CiU. Tot i això, mai s’han esborrat comentaris o publicacions.
Actualment hi ha 276 persones que s’han afegit a la pàgina Facebook de l’Ajuntament d’Altafulla, és a dir, que han fet clic a “m’agrada”. Quan vam obrir la pàgina vam fer una crida als i les altafullenques a que compartissin amb les seves amistats la nostra pàgina, i així poc a poc va anar creixent. Si comparem amb d’altres poblacions, podríem dir que la nostra pàgina té un nombre alt de participants i una gran interactivitat.
Els partits de la oposició participen a la seva manera. Al meu entendre, actuen amb força visceralitat, però no se jo fins a quin el retorn cap a ells és positiu. Utilitzen la pàgina com una eina d’atac cap a l’equip de govern, on els seus afins ens posen a caldo davant de tothom (no oblidem que ho pot veure qualsevol el que publiquen al mur de l’Ajuntament) amb unes maneres sovint més que qüestionables.
Com a Ajuntament els contestem a allò que considerem necessari que tingui relació amb la política municipal. El safareig el deixem pels passadissos de l’Ajuntament. També he de dir que aquest ús per part de la oposició va ser més cap a l’inici de mandat, sembla ser que van paint el resultat electoral i baixant els seus fums. Deu ser allò de que poc a poc el temps posa a tothom a lloc.
Quan un veí fa una pregunta el més normal és contestar-lo al mateix mur. Dir que la majoria de comentaris són positius o no estan fets amb malicia. Que si a un carrer hi ha una fuita d’aigua, que si uns arbres obstaculitzen el pas dels vianants o que si una activitat es fa aquí o allà. En algun cas, que la resposta ha convingut, s’ha convocat una reunió amb el veí o veïna interessat.
I contestant a la darrera pregunta, des de l’Ajuntament utilitzem la pàgina tant per recollir inquietuds i propostes dels veïns com per promocionar activitats o mesures del Govern municipal. De tant en tant hi posem enllaços a noticies de la nostra emissora municipal, Altafulla Ràdio, esdeveniments de les entitats del poble o publiquem fotografies on s’hi pugui veure alguna actuació municipal.
Si haguéssim de fer una llista amb punts positius o negatius de la nostra pàgina Facebook, de ben segur que trobaríem més a favor que no pas en contra. Aquesta eina no és només per comunicar, si no per relacionar-se amb els veïns i veïnes del poble i donar respostes el més ràpid possible. Sempre hi haurà qui tocarà una mica la moral, no sempre plou a gust de tothom, però en general podem dir que l’ús de Facebook fa una mica més fàcil el dia a dia del nostre Govern municipal gràcies a l’ajuda dels veïns.
21 nov
Ahir van celebrar-se eleccions espanyoles, i per primera vegada en la meva vida no he fet campanya per una determinada opció política. M’he sentit un ciutadà més, m’he dedicat a llegir propostes, escoltar debats i parlar amb amics per decidir el meu vot. Sempre he pensat que s’ha de votar: els nostres avis i avies es van deixar la pell per aconseguir la democràcia. Quedar-se a casa sense votar crec és el pitjor insult a la seva memòria. I triar el meu vot no ha estat gens fàcil.
Confiava molt en que amb la nova direcció d’Esquerra era possible una entesa amb Solidaritat, les dues formacions independentistes que apleguen més vots. Però sembla ser que encara hi han moltes rivalitats entre les dues formacions, tant d’una banda com de l’altra, i el “Bildu català” no es va poder formar per tercera vegada en menys d’un any. Aquesta decepció em va animar a optar per votar Estelada, el vot nul, i així ho vaig escriure al Plaça del Pou. Esquerra encara creu que tota sola se’n sortirà. S’equivoca.
En mig de la Festa Major de Sant Martí vaig anar a casa de la Maria Porter (que als seus 85 anys tancava la nostra llista a les municipals) i vam parlar de les eleccions espanyoles. Ella, malgrat els pactes amb el PSOE i haver fet President a Montilla, tenia clar el seu vot cap a ERC. Cal mirar cap al futur em deia, i això he fet finalment: pensar més en el que podem fer els independentistes demà i no amb el que ha passat els darrers anys. No avalo la seva estratègia ni la seva Direcció actual, he votat a Esquerra perquè toca que els independentistes posem seny entre nosaltres per enrauxar el país.
Joan Fuster va dir “o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble”. No fa falta anar a Euskal Herria a veure que passa quan vas a una. A Altafulla ho vam experimentar a les darreres municipals, sota el paraigües de Solidaritat havia gent que venia de CiU, PSC, ERC, Alternativa, independents i societat civil. El resultat és conegut, 2ª força política. Els i les independentistes no podem perdre l’ocasió que se’ns presenta a una Espanya on només existeix el PP i a una Catalunya on CiU cada dia estarà més entre l’espasa i la paret. Qui volem l’alliberament nacional del país ens toca mirar amb optimisme cap al futur, amb un programa independentista clar i teixint complicitats. No podem perdre més el temps en tonteries.
18 set
Aquest estiu de camí cap a l’estació de tren vaig creuar-me a en Joan Carnicer, que estava prenent mesures per preparar la Fira d’Artesans, pel poble. Amb en Joan m’uneixen diferents coses: és el pare de la Gisela (amiga i companya de classe al CEIP La Portalada), va ser regidor d’Altafulla quan tenia 24 anys (durant les primeres eleccions municipals després del franquisme) i els dos som independentistes.
Durant l’estona que vam estar parlant va oferir-me de presentar el seu llibre autobiogràfic (Treient la cadira al carrer. Autobiografia, memòries i bolets), i no com a regidor de Cultura d’Altafulla sinó com a jove altafullenc. Era una cosa que no m’esperava, i certament em feia molta il·lusió, i va ser dit i fet. L’endemà m’enviava per correu l’arxiu amb els 187 petits relats sobre la seva vida i (moltes) aventures. Hi ha histories per a tot: la vida de tothom té el seu moment més dolços i d’altres més durs.
Alguns relats et fan reflexionar sobre la fragilitat de la vida, de com en un no res la teva vida pot donar un gir de 180º, però també com si mirem enrere i observem els bons moments veiem que, malgrat tot, val la pena continuar sempre endavant i continuar lluitant pel que un realment vol.
L’acte de presentació ens va fer descobrir a molts La Placeta com a lloc de trobada del poble. Tot i que a la mateixa hora hi havia un concert al pati del Castell, ens vam aplegar un centenar de persones per escoltar la música d’en Dani, la presentació dels editors, de la Maria Porter, d’en Joan i meva. Va fer-me gràcia que les similituds que tenim en Joan i jo (dos “nens” implicats en política local o ambos amb afers sentimentals pel País Valencià, per exemple) fessin riure a la gent que escoltava atentament.
Ell diu que deixa Altafulla per un temps, que s’agafa unes vacances, però crec que el continuarem veient i tard o d’hora el tornarem a tenir pel poble organitzant esdeveniments i donant molt a parlar: ell mai deixa a ningú indiferent. El poeta Miquel Marti i Pol deia “Plors i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal!”, doncs això que Altafulla necessita gent com en Joan!
Durant l’acte algú va dir, encetadament crec, que un dia s’haurà de fer un carrer i una plaça dedicada a en Joan…
14 set
Altafulla, com la resta del país, ha anat patint una evolució nacional els darrers anys. L’independentisme va presentar-se com a opció política a unes eleccions municipals per primera vegada l’any 1999 sota les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya i amb en Josep Maria Alasà com a regidor. Cal dir que a les primeres eleccions democràtiques Joan Carnicer ja va ser regidor també, però sota la coalició de l’Entesa, més localista.
Però des de la celebració de la Consulta sobre la Independència em dona la sensació de que, a conseqüència del procés recentralitzador de l’Estat espanyol, els i les altafullenques que volen una Catalunya independent per viure millor cada cop van a més. A les eleccions espanyoles de 2004, l’independentisme amb ERC va tocar el seu sostre al obtenir 440 vots i el 20%, i el segon millor resultat el trobem a les darreres eleccions municipals amb 318 vots i el 16%, entrant per primera vegada 2 regidors independentistes i a govern.
Cal dir que a d’altres partits, com Alternativa o CiU, també hi ha un nombre significant de militants (i potser regidors…) que aposten per un Estat propi per Catalunya. L’independentisme a Altafulla també s’ha convertit en un fenomen transversal, quedant al marge el PP i el seu satèl·lit del sector negocis que encara sembla que visquin a l’any 1936. I tot això té unes conseqüències reals i polítiques en el dia a dia, i més si l’independentisme té responsabilitats de Govern com és el cas.
Alguns sembla que estaven sorpresos que per la Diada onejes al balcó de l’Ajuntament la bandera estelada, simbol de democràcia i llibertat pel nostre país. A cas es pensaven que això no passaria? A Altafulla ja es dona una majoria social favorable al procés cap a l’autodeterminació, i així es destaca a l’Acord de Govern reconeixent el Dret a decidir d’acord al Dret a l’Autodeterminació que ha reconegut el Parlament de Catalunya fins a 3 vegades els darrers 20 anys.
Més que res, és un acte de democràcia, on un Govern que representa una majoria política i social decideix fer una aposta política. Catalunya es troba en un atzucac, i els Ajuntaments del país no es poden permetre el luxe de callar i quedar-ne al marge, per això vam penjar l’estelada. Som la institució més propera de la ciutadania, i és per això que des de viles i ciutats hem de donar la cara. I l’independentisme a Altafulla, a diferència de la dreta cacic i espanyolista, té noms i cognoms, molts noms i cognoms, més dels que els nostres rivals de sempre s’esperaven.
12 set
Com aquell qui no vol, ja han passat els dies forts de la Festa Major votiva del Quadre de Sant Antoni i de la Diada Nacional, tot i que el cap de setmana passada ja hi van haver algunes activitats, com la presentació dels equips de futbol d’enguany del CE Altafulla i la realització d’un mural a l’Estació de tren. Des de dijous 8 les activitats han anat “in crescendo”, finalitzant avui 11 de setembre.
Vam començar dijous amb els Coets d’inici de Festa Major que van llençar un any més els Diables d’Altafulla des de la Plaça de l’Esglèsia (i que jo vaig haver d’escapar-me 10 minuts d’una reunió per veure-ho en directe!), on per cert, ja es van poder veure alguns dels 150 mocadors de “La Petita” que s’han venut aquests dies. Després a les 2, cap a la Llar de Jubilats al dinar de germanor de la gent gran del poble. Més de 150 plats de paella (i els que van repetir!) es van servir, gràcies a la feina de’n Tomas, la Marta, el Juan… i molts més.
Divendres vam començar el dia amb un ensurt per una fuita de gas aprop de la guarderia d’Hort de Pau, però tot va quedar en res, gràcies a la professionalitat dels i les treballadores de la llar d’infants. També vaig inaugurar la mostra d’activitats de l’Ateneu de Dones: teatre, cuina, decoració, cosir, bridge… fan de tot, sobretot passar-ho bé! Per la tarda hi havia la XI Fira de les Cultures on vam poder tastar plats d’Argentina, Perú, Alemanya, Italià, Galiza, Frisonia, Regne Unit i evidentment dels Països Catalans! I a la nit, assaig popular dels Castellers d’Altafulla i festa grosa a la Plaça del Pou amb els novells però impressionants Ghetto Orchestra i els punxadiscos de la Clandestina Tremenda que van fer ballar tota la plaça fins les 5 de la matinada, tot un èxit!
Arribem al dissabte, després de dormir 3 hores, cap al Concurs de Pintura infantil de pintura organitzat pel Cercle Artístic d’Altafulla, on uns 60 nanos del poble van dibuixar el que més els agrada de la vila. A les 4 cap a obrir l’alberg, on 3 de les moltes voluntaries de la Festa Major van fer la xocolata desfeta que vam repartir després del contacontes de la Sandruixa i la Petita Bruixa que va captivar a petits i grans. Mentrestant a La Violeta s’estava fent el torneig de Tennis Taula i el taller de dances tradicionals, on em vaig marcar unes jotes! D’aquella manera però…
I ja cap a les 9, cap al Comunidor a ajudar en l’organització del sopar popular que va aplegar a més de 250 altafullencs i altafullenques. Amunt i avall del parc repartint els entremessos, el pollastre i els gelats en una nit la mar d’agradable que va estar animada per l’orquestra Harlem’s. Però just a mitjanit, un grup d’independentistes ens vam dirigir a la Plaça del Pou per penjar, tal i com havia acordat el govern, l’estelada al balcó de l’Ajuntament. Aquesta estelada era la primera de 19 més que es van penjar al llarg de la nit pel poble en el marc de la “Primera nit de Penjada d’Estelades”! Penseu que l’any passat, per les mateixes dates, onejava la bandera espanyola a la Casa de la Vila. Després de la penjada, cap al Parc del Comunidor a ajudar al Pinto i en David de la brigada a recollir una mica tot plegat… i a dormir!
Diada Nacional, i a Altafulla, més nacional que mai. Em desperto massa tard (es començava a notar el cansanci!) i arribo a l’Ermita a mitja missa, on de lluny veig a la Eva i en Francesc a primera fila. Després hem celebrat l’acte institucional en motiu de la Diada, amb tots els regidors del Govern i cap membre de la oposició (absents en la gran majoria d’actes de la Festa Major), on en Fèlix ha fet un discurs que podriem titular “Volem decidir”, un 10! Jo per la meva part m’he encarregat de llegir el manifest d’Òmnium Cultural i finalment tot el poble, el govern i la coral Nous Rebrots hem cantat els segadors.
Després una magnifica actuació en solitari, però amb tot el poble, dels Castellers d’Altafulla: 4d7, 3d6, 5d6, p5 i 3p4. A l’acabar, tots cap a la Plaça Marti Royo a celebrar-ho! Mentrestant, els Bastoners d’Altafulla començaven a preparar l’Altafullaballa (amb els nans i gegants també!) d’enguany, no hi havia de convidats al Grup de Danses tradicionals del País Valencià. Em va encantar el que va dir en Lluís, un dels seus membres, a la presentació: “la meua terra és aquella en que quan dic Bon Dia m’entenen”, i Altafulla com és una vila dels Països Valencians el vam entendre perfectament! Per acabar la Festa Major petita, correfoc dels Diables d’Altafulla i els Diables del Catllar.
Se’ns dubte han estat uns dies intensos plens d’activitats i reivindicacions pel poble, que sense l’ajuda de molts voluntaris, dels i les membres del Consell de Festes Majors i de tot un poble en moviment, no hauria estat possible. A tots i totes, moltes gràcies per demostrar que s’ha de fer poble! Ara toca començar a preparar la Festa Major de Sant Martí, el novembre està a tocar i s’ha de celebrar com cal!
Visca Sant Antoni!
Visca Altafulla!
Visca Catalunya lliure!
Comentaris recents