Volem fer poble entre tots. I el govern ho vol?

El politòleg Gianfranco Pasquina explica que per tal que un sistema polític pugui ser considerat una democràcia ha de reunir 3 condicions: la primera és tenir un govern que governi, la segona una oposició que controli la feina del govern i faci propostes, i la tercera i més important, que el govern escolti i interactuï amb les propostes que li fa l’oposició. Aquesta darrera condició a Altafulla no s’ha donat durant el procés d’elaboració del pressupost municipal.

Des de l’EINA ens hem reunit amb veïns i entitats per tal de fer la nostra proposta de pressupost: una vintena de propostes valorades en 220.000 €. La principal idea que oferíem al govern (i que han rebutjat “perquè hi ha d’altres prioritats”) era la creació d’una Regidoria de Treball amb un pressupost de 80.000€ per crear llocs de treball d’interès públic i social, suport als autònoms, cursos de formació per als 278 aturats que hi ha al poble. D’on surten els diners? 35.000€ del “calaix de sastre” de l’Alcalde, 30.000€ del càrrec de confiança de l’Alcalde i 15.000€ d’estudis d’urbanisme. Les diferencies respecte a les prioritats socials entre l’EINA i el partit de l’Alcalde són palpables.

Les maneres, importants. L’any passat, quan la responsabilitat de fer el pressupost era nostra, vam presentar el pressupost al novembre als grups de l’oposició i al Consell de Participació. CiU només ens va fer arribar una demanda que compartíem: canviar el nom de la partida d'”Obres Via Augusta” per un plural “Millora de carrers”. Els segons van proposar una consulta per decidir entre tot el poble on s’havia d’invertir. Enguany el Consell de Participació s’ha dissolt (alguna cosa no fa bé la regidoria potser!) i l’EINA vam tenir el pressupost final el 18 de gener per aprovar-lo al Ple el 30. En fi!

Ara l’EINA ens centrem amb la Biblioteca. A la taula hi ha 2 propostes, la nostra de millorar i ampliar les actuals i cèntriques instal·lacions, i la del govern enviar la biblioteca “allà baix” a l’Estació de tren. Hi podrà haver debat i fer poble entre tots aquesta vegada?

Transparència i consens.

 

Una de les noves responsabilitats que vam voler assumir des de L’EINA al Govern municipal sorgit de les darreres eleccions municipals era la Regidoria d’Hisenda. Aquesta àrea durant tot l’any no té un excessiu contingut polític, té un caràcter més tècnic, però és evident que la redacció del pressupost municipal determina part de la línia política que tindrà el Govern durant tot l’any. Ja per començar hem volgut deixar clar que el pressupost de 2016 no només és una eina de feina del Govern: també ho ha de ser de l’oposició.

 

És per això que durant el darrer trimestre de 2015 vaig reunir-me com a regidor d’Hisenda amb tots els partits que conformen el Ple del nostre Ajuntament. Durant aquestes reunions hem presentat el bon estat econòmic d’Altafulla, així com hem rebut i acceptant propostes dels diferents grups polítics. Des de l’EINA creiem que és necessari aquest tarannà de treball en equip, de fer partícip a tothom intentant arribar al màxim consens.

 

La despesa ordinària del pressupost d’enguany és força conservadora el que fa la despesa, garantint l’estat del benestar propi que hem anat consolidant els darrers anys. D’altra banda, el deute municipal és del 4%, i això ens ha animat al Govern a incorporar al pressupost una petició d’un crèdit d’1,39M€ per fer inversions, cosa que farà que el deute s’incrementarà al 22%. Financerament és una decisió que Altafulla es pot permetre per ser un motor actiu de l’economia.

 

Amb l’aprovació definitiva d’aquest pressupost caldrà seure a la taula tots els agents, partits i ciutadania, i fer dues llistes: una de desitjos i una de necessitats. Des de L’EINA estem segurs que entre tots i totes podrem arribar al consens a l’hora de decidir quines són les inversions que tenen més acceptació entre els i les veïnes del poble. És a les grans inversions com les que s’estan plantejant on cal deixar de costat algunes diferències i pensar en el futur que tenim en comú.

Acordar per avançar

Aquests dos darrers mesos del 2015 hi ha una paraula que s’ha anat repetint al meu entorn: acord, arribar a un punt de trobada entre diverses parts. Des de l’Esquerra Independentista d’Altafulla l’hem repetit i predicat. És el primer any que tenim la tasca de redactar el pressupost municipal com a responsables de la Regidoria d’Hisenda, i és la nostra voluntat que tinguin el suport del màxim de membres del Ple. Més enllà de les diferències entre els que estem al Govern i els que estan a l’oposició, creiem que cal fer l’esforç entre totes les parts de poder arribar a un acord.

És per això que com a responsable d’aquesta regidoria m’he reunit amb els partits de l’oposició per saber que voldrien fer, per incorporar les seves idees al pressupost. Respecte anys anteriors hi haurà una novetat que durant la campanya electoral ja vam anunciar: l’aplicació de la Llei de Transparència. El pressupost és fruit de l’esforç de tots els que vivim a Altafulla, pagant les nostres taxes i impostos, i és per això que volem que tothom pugui consultar on invertim aquests diners.

Com a País estem esperant un gran acord. El 27S vam aconseguir una fita impensable fa uns anys: assolir una majoria de diputats independentistes. Des de l’EINA-AM ens sentim molt orgullosos dels 1540 vots que Junts Pel Sí i la CUP van obtenir a Altafulla, un 53% de vots per la República. Ara som pacients, esperant la negociació que faci avançar la República Catalana, plural i social. Som conscients que cal arribar a l’esperat acord, i no desaprofitarem aquesta magnífica oportunitat que tenim. Ara tenim una altra cita amb les urnes el 20 de desembre, on us demanem el vot per la candidatura d’ERC.

A les eleccions espanyoles ens debatem entre centralisme o independència. No creiem que hi hagi un punt mi. És per això que l’endemà de les eleccions aniré al despatx de l’Alcalde i amic Fèlix i l’hi demanaré que se sumi al procés constituent de la República Catalana. L’únic acord que mantindrà cohesionada la nostra societat.

27S: en calent.

Avui hem viscut un dia ple de nervis, dubtes i finalment una alegria continguda. En primer lloc destacar la brutal participació en les eleccions al Parlament al nostre poble: el 82% dels i les altafullenques ha anat a votar.

Per tant, el resultat electoral ens deixa una fotografia de com és el nostre poble, que pensa políticament i no deixa marge a aquells que parlen de les minories silencioses.

A partir d’aquí hi ha un clar vencedor: Junts Pel Sí ha obtingut 1297 vots, un 45%. Si comparem aquesta xifra amb els resultats de la consulta ciutadana del 9N, veiem que hem superat els 1266 vots que va obtenir el Sí-Sí. A aquestes xifres vull sumar (vinculant d’alguna manera al món municipalista) els 243 vots, un 8%, que la CUP ha obtingut a Altafulla. Sabem, i d’alguna manera m’alegra, que gent que va votar l’EINA a les municipals, avui ha optat per la CUP. Som el front ampli d’esquerres i independentista d’Altafulla.

Tot plegat dóna a l’independentisme la victòria electoral a Altafulla: 1540 vots, el 53%. Estic content d’aquest resultat al nostre poble, fa molts anys que hi treballem, des de la consulta ciutadana d’Altafulla Decideix de 2010 fins avui.

A escala nacional les xifres deixen pel país 2 projectes clars: la República Catalana o l’Espanya centralista. Aquest darrer és el projecte de Ciutadans. El PSC ha salvat els mobles com ha pogut, el PP ha estat devorat per Albert Rivera gràcies a La Sexta… i Iniciativa… la seva indefinició i la coalició amb Podem l’hi ha passat factura, espero que els faci reflexionar. Sempre trobaran la nostra mà estesa. I Unió… HAHAHAAHAHAHAHA.

Per ara, fins aquí. Ara a descansar, i agrair a tota la gent d’Altafulla que durant dies i setmanes han treballat de valent per arribar a aquests grans resultats. El 27S deixa un horitzó clar: més d’1.900.000 vots per la independència, ho haurem de gestionar com cal!

Tot és possible!

Junts, som imparables!

FullSizeRender

Bon dia a tots i totes,

Un bon amic de La Secuita, que té casa al nostre poble, sovint em recorda que durant la llarga, llarguíssima, nit que va ser el franquisme, a Altafulla l’11 de setembre era dels pocs llocs de Catalunya que era Festa.

Tenim per tant la sort de poder celebrar la Festa Votiva de Sant Antoni i la Diada Nacional en un mateix dia, vinculant una celebració popular local amb una commemoració i reivindicació Nacional.

D’alguna manera totes dues festivitats ens porten a un passat que és remunta enrere en el temps, a principis del segle 18, on malgrat grans pèrdues, vam continuar endavant.

Avui recordem la derrota total de la nostra nació, d’un poble que va defensar fins al final, poble a poble, les seves llibertats i institucions enfront de les tropes borbòniques de Felip V. 300 anys després, potser perquè som tossuts i perquè generació rere generació hem recordat d’on venim.

Venim d’una terra que es governava per si mateixa, que tenia un dels Parlaments més antics d’Europa, que ja al segle XI feia trobades entre els diversos regnes europeus per parlar de PAU. Que de Perpinyà al sud d’Alacant es defensava, amb les armes si feia falta, aquest seguit de trets en comú que encara avui ens agermana. De fet enguany a Mallorca es celebra el tricentenari de la caiguda de l’Illa en mans de les tropes espanyoles.

Avui, al segle XXI ja, sembla que tota aquesta reivindicació i memòria ens encoratgen a recuperar aquell autogovern perdut. Ara és l’hora de passar a l’acció. I és ara que ho veiem tant clar perquè l’Estat espanyol mani qui mani, intentant emular a l’Estat francés, vol fer-se més fort, centralitzant el poder, i minimitzant a la mínima expressió qualsevol cosa que no vingui de Castella. A tall d’exemple, és absurd que un eurodiputat català no pugui parlar en català al Parlament europeu, senzillament perquè España no ho demana.

O que quan el nostre Parlament, des de l’esquerra a la dreta, aprova impostos a la banca, sobre l’energia nuclear, sobre la contaminació atmosfèrica, una ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica… la resposta d’Espanya és aturar totes aquestes iniciatives mitjançant un Tribunal Constitucional polititzat i que fins l’any 2020 no canviarà la seva configuració.

Des de la nostra minsa autonomia hem mirat de treballar (30.000 vegades) per una major justícia social, però hem vist que això només ho podrem aconseguir quan tinguem un Estat a favor. Aquests darrers dies ho hem vist un cop més, quan des de Catalunya (amb la Generalitat i els Ajuntaments al capdavant) hem volgut ser solidaris amb aquella gent que s’està jugant la vida al nostre mar, i l’Estat davant la urgència humanitària, només mirar de frenar.

Catalunya som un país integrador, plural, respectuós en la diversitat que segle rere segle a enriquit la nostra terra. Tant se val les nostres arrels, els nostres cognoms. Alonso Gomés, Castellarnau, Martínez, Molinera, El Houziani, Dyadina, Preuss… en aquest país nostre tots valem el mateix. Tots som igual d’importants. Per això no ens diferenciem mirant d’on venim, ens enorgullim de cap a on volem anar fent camí.

Som un sol poble, que cansat que se’ns falti al respecte, ara avança cap a la revolució pacifica més important a Europa en molts anys. Certament el món ens mira, ara més que mai el futur està a les nostres mans, amb l’opció de tornar a començar de 0 i dir com volem que siguin les coses d’ara endavant.

Enfront de les amenaces i els insults, diem alt i clar: el nostre poble farà el que democràticament decidim que volem fer. Perquè amb un somriure a la cara no hi haurà Govern, Tribunal o Exèrcit que ens aturi. Junra, som i serem imparables.

Visca Sant Antoni!
Visca Altafulla!
Visca Catalunya Lliure!